Avançaré sobre la neu,
avançaré pels camins blancs
superant els entrebancs;
aniré enllà, enllà. Molt enllà...
Aniré a buscar el temps de primavera,
a l'espai diàfan, immens, dels dies llargs,
aniré al futur que quasi a tots ens espera.
Avançaré, aniré, si tu m'atorgues
alè, certa força i alta dosi de fina empenta.
Tu ets el motor, jo tan sols la bicicleta.
Avançaré sobre la neu,
avançaré pels camins blancs.
Autor: Oriol Arteaga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada